Els Estats Units imposa una tarifa del 10% a tot el món, però es beneficiarà l’àcid polilàctic de la Xina (PLA)?
Apr 07, 2025
L’Institut de Recerca en Bioplàstics va informar que el 2 d’abril de 2025, el president de l’Est, el president dels Estats Units, Trump, va anunciar la imposició de tarifes als 185 països, provocant un xoc global.
1. Anàlisi de la política tarifària dels Estats Units
La política d’ajustament tarifari dels Estats Units és complexa i de gran abast. D’una banda, s’estableix una tarifa base 1 {{3 {3}% per a totes les mercaderies importades i la tarifa de l’automòbil s’incrementa fins al 25%, que tindrà efecte a les 0:01 del 5 d’abril, hora oriental (12:01 del 5 d’abril, hora de Pequín). D'altra banda, s'implementen els tipus d'impostos diferenciats per als principals socis comercials, dividits en tres nivells:
En el primer nivell, s’imposarà una tarifa base mínima del 10% a totes les mercaderies importades i s’imposarà una tarifa del 25% als cotxes importats.
El segon nivell imposa les tarifes més altes a alguns socis comercials, inclòs Cambodja al 49%, Laos al 48%, Vietnam al 46%, Myanmar al 44%, l'Iraq al 39%, Bangla Desh al 37%, Tailàndia al 36%, la Xina al 34%, la UE al 20%, el Japó al 24%i Corea del Sud al 25%. Es preveu que les tarifes més altes s’implementin el 9 d’abril.
Al tercer nivell (nivell preferent), les empreses que traslladen les seves fàbriques als Estats Units poden estar exemptes de tarifes.
| Nombre | Camp | Taxes tarifàries recíproques | Nombre | Camp | Taxes tarifàries recíproques |
| 1 | Lesotho | 50% | 37 | Israel | 17% |
| 2 | Cambodja | 49% | 38 | Filipines | 17% |
| 3 | Laos | 48% | 39 | Veneçuela | 15% |
| 4 | Madagascar | 47% | 40 | Noruega | 15% |
| 5 | Vietnam | 46% | 41 | Nigèria | 14% |
| 6 | Sri Lanka | 44% | 42 | U.K. | 10% |
| 7 | Myanmar | 44% | 43 | OME | 10% |
| 8 | Maurici | 40% | 44 | Uruguai | 10% |
| 9 | Iraquià | 39% | 45 | Bahames | 10% |
| 10 | Guyana | 38% | 46 | Ucraïna | 10% |
| 11 | liechtenstein | 37% | 47 | Bahrain | 10% |
| 12 | Bangla Desh | 37% | 48 | Qatar | 10% |
| 13 | Sèrbia | 37% | 49 | Islàndia | 10% |
| 14 | Botswana | 37% | 50 | Kènia | 10% |
| 15 | Tailàndia | 36% | 51 | Haití | 10% |
| 16 | Bòsnia i Hercegovina | 35% | 52 | Bolívia | 10% |
| 17 | Porcelana | 34% | 53 | Panamà | 10% |
| 18 | Macedònia del Nord | 33% | 54 | Etiòpia | 10% |
| 19 | Fiji | 32% | 55 | Ghana | 10% |
| 20 | Indonèsia | 31% | 56 | Brasil | 10% |
| 21 | Suïssa | 30% | 57 | Singapur | 10% |
| 22 | Algèria | 30% | 58 | Xile | 10% |
| 23 | Sud -àfrica | 29% | 59 | Austràlia | 10% |
| 24 | Pakistan | 28% | 60 | Türkiye | 10% |
| 25 | Tunísia | 27% | 61 | Perú | 10% |
| 26 | El Kazakhstan | 26% | 62 | Costa Rica | 10% |
| 27 | Índia | 25% | 63 | República Dominicana | 10% |
| 28 | Corea del Sud | 24% | 64 | Emirats Àrabs Units | 10% |
| 29 | Brunei | 24% | 65 | Nova Zelanda | 10% |
| 30 | Japó | 24% | 66 | Argentina | 10% |
| 31 | Malàisia | 21% | 67 | Equador | 10% |
| 32 | Namíbia | 21% | 68 | Guatemala | 10% |
| 33 | Costa d'Ivori | 21% | 69 | Hondures | 10% |
| 34 | Unió Europea | 20% | 70 | Egipte | 10% |
| 35 | Jordània | 20% | 71 | Aràbia Saudita | 10% |
| 36 | Nicaraguà | 18% | 72 | El Salvador | 10% |
2. Contestures multinacionals
La política tarifària dels Estats Units va desencadenar una reacció en cadena global i molts països van respondre ràpidament:
Xina: El 4 d'abril va prendre mesures decisives. A partir del 10 d'abril, la Comissió de tarifes del Consell Estatal va imposar una tarifa del 34% a tots els béns importats originaris dels Estats Units. Al mateix temps, es van implementar una sèrie de mesures combinades com el control de l'exportació de terres rares i les investigacions contra l'abocament.
UE: El president de la Comissió Europea, von der Leyen, va advertir que les tarifes nord-americanes tindrien "conseqüències terribles" per a l'economia global i va llançar un mecanisme de contra-mesurament. Les tarifes es van imposar a les mercaderies nord -americanes per valor de 26.000 milions d'euros en dues fases. La primera fase va començar a partir de l’1 d’abril, dirigint -se a motocicletes Harley, whisky bourbon, suc de taronja, etc .; La segona fase es va ampliar a parts d’avions, productes agrícoles, etc. a mitjans d’abril, i l’escala de represàlies era comparable a les tarifes dels Estats Units.
Japó i Corea del Sud: Tot i que el Japó va expressar el "penediment extrem", no es va fer contrameres substancials, mentre que Corea del Sud va implementar un "pla de buffer de xoc aranzelari" subvencionant les seves pròpies indústries d'automòbils i semiconductors.
Països del sud-est asiàtic: com a zona més afectada, el secretari general del Vietnam de Lin va proposar reduir la tarifa d’importació als Estats Units a 0% en una trucada telefònica amb Trump el 4 d’abril per tal de sol·licitar un compromís dels Estats Units. Tot i això, els Estats Units no han estat confiats fins ara i encara manté una taxa de tarifa del 46%. Tailàndia, Cambodja i altres països s’enfronta a les tarifes elevades del 36%-49%, cosa que pot provocar la transferència de cadenes de subministrament en indústries com ara tèxtils i electrònica.
3. El comerç de reexportació de la Xina està bloquejat, es trasllada al sud-est asiàtic?
Durant la guerra comercial Sino-EUA, el model comercial de reexportació de "Xina → Sud-est asiàtic → Els Estats Units" va reduir efectivament l'impacte de la guerra comercial. Les dades del 2024 van mostrar que les exportacions totals de la Xina a ASEAN van arribar a 586.524 milions de dòlars americans (un augment del 12%), superant les exportacions als Estats Units (524.656 milions de dòlars americans, un augment del 4,9%) i la Unió Europea (516.461 milions de dòlars americans, un augment del 3%) i ASEAN es va convertir en el mercat d'exportació més gran de la Xina. El mateix any, les exportacions del Vietnam als Estats Units van arribar als 123.600 milions de dòlars americans, un màxim rècord, i hi havia molts productes xinesos que entren al mercat dels Estats Units a través del sud -est asiàtic.
No obstant això, després de l’ajust de la tarifa dels Estats Units aquesta vegada, les tarifes de Cambodja (49%), Laos (48%), Vietnam (46%), Myanmar (44%), Tailàndia (36%) i altres països van ser superiors a la Xina (34%) i els costos de reexportació van augmentar de forma aguda. Prenent com a exemple el reexportació del Vietnam, el cost total de les mercaderies pot ser superior a l'exportació directament de la Xina. Les empreses han de reavaluar la viabilitat econòmica dels reexportacions, que fins i tot poden obligar aquestes empreses a abandonar aquests mercats.
Fins i tot si els països del sud-est asiàtic aconsegueixen obtenir "tarifes zero equivalents" (que el Vietnam encara no ha aconseguit fer) com a esperances del Vietnam, o obtenir tarifes baixes en renunciar a alguns dels seus interessos, els Estats Units ja han augmentat el seu escrutini de "reexportacions del tercer país". Els Estats Units exigeixen que les mercaderies es sotmetin a un processament substancial als països del sud-est asiàtic (com ara canviar el nombre d’impostos i complir els requisits de relació de valor afegit) abans que puguin gaudir de les tarifes més baixes. Si simplement estan muntats o etiquetats, encara poden ser remuntables com a "fabricats a la Xina" i subjectes a tarifes altes addicionals.
4. La indústria de plàstics de la Xina està sota pressió, els costos d’exportació augmenten, però l’àcid polilàctic es beneficia?
Els Estats Units són un important mercat d’exportació per als productes plàstics de la Xina. El 2024, les exportacions de plàstics de la Xina i els seus productes als Estats Units van arribar als 141.192 milions de dòlars americans, representant el 16,76% del total de les exportacions. Els Estats Units van imposar una tarifa del 34% als materials plàstics xinesos. Combinat amb els costos creixents com el transport i la logística, els marges de benefici de les empreses plàstiques xineses es van comprimir un 15%-20%. Els comerciants del mercat de petites mercaderies de Yiwu van negociar la compartició de tarifes amb els clients nord -americans, i algunes empreses van intentar augmentar els preus per suposar costos.
Davant de les dificultats del mercat nord -americà, algunes empreses es van dirigir al mercat de la UE, però l’economia de la UE s’ha enfrontat a la pressió recessional en els darrers anys. El 2024, les importacions de plàstic de la UE van caure un 5,2% interanual. La política tarifària dels Estats Units ha posat les exportacions plàstiques de la Xina en una situació de "doble contracció als Estats Units i Europa" i l'expansió del mercat és difícil.
La situació en el camp dels plàstics biodegradables és especial. El 2024, la producció de plàstic biodegradable de la Xina superarà les 300, 000 tones, i la quantitat d’àcid polilàctic (PLA) exportat per la Xina als Estats Units és escassa (13 tones el 2023 i 12 tones el 2024), i l’impacte de l’augment de la tarifa nord -americana és reduït. Al contrari, la Xina importa una gran quantitat de PLA dels Estats Units, 19, 000 tones el 2023 i 23, {000 el 2024. Després de les contrameres de la Xina, la tarifa del PLA exportat dels Estats Units a la Xina va augmentar un 34%. Calculat a un preu unitari de 17.200 iuans/tona el 2024, combinat amb l’ajust anterior del tipus d’impost, el preu unitari del mercat xinès va augmentar fins a 23.500 yuan/tona, reduint molt la seva competitivitat.
Pel que fa a PBAT, la Xina va exportar 186 tones als Estats Units el 2023 i 523 tones el 2024; Els Estats Units van exportar quantitats molt petites a la Xina, 11 tones el 2023 i 14 tones el 2024, i l'impacte sobre el patró general del comerç va ser insignificant.
| Xina exporta a els Estats Units |
Exportacions dels Estats Units a la Xina | |
| PBAT | ||
| 2023 | 186 | 11 |
| 2024 | 523 | 14 |
| Pla | ||
| 2023 | 13 | 19266 |
| 2024 | 12 | 23395 |
En general, la política tarifària dels Estats Units ha agreujat la incertesa de la cadena industrial global. La indústria de plàstics europeus ha disminuït a causa dels elevats costos i la pressió reguladora, mentre que la Xina s’ha confiat en les actualitzacions tecnològiques i la diversificació del mercat (ampliant els mercats europeus i “cinturons i carreteres”) per millorar la seva competitivitat. Com a àrea clau de la transformació verda, els plàstics degradables han estat afectats a curt termini, però es beneficiaran de la tendència global de "prohibició de plàstic" a llarg termini, i el seu desenvolupament futur encara val la pena esperar.







